Zolople opina...

Ja acaba 2007 i alguns no han volgut deixar pel 2008 el fer-se notar, per mantenir el seu electorat «en tensió».

I comença l'església catòlica a Madrid a la plaça del que diuen que era un pirata mallorquí.

Aquests, per celebrar que l'Estat pareix que lis continuarà mantenint 'pel morro', continuant amb un acord de dubtosa constitucionalitat, amb els imposts de tots (i no només amb els dels que posin la X a la declaració), han fet ¿una processió i una homilia?, fins i tot amb connexió amb el Vaticà, per deixar ben clar que ells son els únics posseïdors de la Veritat.

I la seva veritat és la de sempre: que només és matrimoni aquell que ells beneeixin i que, a més, és l'única opció vàlida per tot el que estigui fora dels armaris, monestirs, convents, seminaris o d'altres tipus de internats. I que els rojos som els dimonis.

Un amic em va dir, fa anys, que avui en dia, "quan de nit s'apaguen els llums, els que es queden dins la casa... idò això es una FAMILIA".

Mentrestant el bisbe de Tenerife considera que alguns nins inciten als abusos sexuals, si be pareix que ara vol explicar que no se'l va entendre ve (si... es clar... jo el que vaig entendre es que va ser una forma de dir que 'es que los visten como chaperos', supòs que estic equivocat, es més, m'agradaria molt, i esper, estar equivocat).

És dur pels que cada vegada perden més seguidors entendre que la culpa d'això la tenen, sobre tot, ells mateixos. Però, és clar, per una part, la gent cada vegada té més costum de pensar per si mateixa i no necessita anar a confessar-se, i per altra part, ara només s'apunten al seminari/convent aquells que de veritat senten 'la cridada', no essent necessari ficar-se per altres motius (econòmics, sexuals, o els que sigui). Així que, a poc a poc, se'n van quedant sense plantilla i sense seguidors.

Dic jo que si volen fer més esglésies (però si les tenen vuides...), l'Ajuntament no lis hauria d'haver regalat terrenys, sinó fer permutes per convents tancats que poden reconvertir-se en noves oficines administratives, centres culturals o d'altres tipus de serveis necessaris.

Per continuar i com és habitual, per celebrar que els nostres avantpassats del Regne d'Aragó van massacrar Madina Mayurqa, ciutat que s'havia rendit, passant a ganivet a gran part dels seus habitants (qualcú fa d'això una ¿negació de l'holocaust? ), els independentistes han tornat a sortir a exigir la independència.

Però, és clar, no la independència de l'antic Regne de Mallorca, no, ells demanen la del principat de Catalunya, amb l'annexió de tot el Regne d'Aragó, però sense Aragó. No serveix de res que ja fa molts d'anys que a Catalunya, València i les Illes varem fer governs autonòmics separats. Igual que no lis serveix als independentistes d'Euskadi que els ciutadans de Navarra varen decidir no formar part d'aquella autonomia i fer-se una pròpia. Tot molt lògic.

I per acabar, van els regidors del PP a l'Ajuntament i, aprofitant que ara 'anar a missa' és voluntari, per quedar-se darrere de tot a la Salve (¿potser tenien fumera?) amb un argument molt curiós: ells, que van fer tots els canvis que han volgut a la festa de l'estandart, ara protesten que per qüestions tècniques s'hagi canviat l'ordre de dos dels actes. Potser que hauríem de tornar a fer obligatòria l'assistència a actes religiosos, això si, afegint un acte religiós a la Mesquita, de desgreuge pels milers de morts innocents. 

El PP ja no és que entengui el consens com que ells posen el document i els altres firmen, sinó que ja cerquen qualsevol motiu per fer renou, fins i tot posant-se en contra de lleis que ells aprovaren quan governaven, com la de propietat intel·lectual, que van aprovar al 87.

Jo procur entendre i respectar les opinions minoritàries. I tots ells tenen tot el dret a voler que les seves idees siguin les que es duguin a terme. Com a molta de gent, jo també vull canviar moltes de coses, però a vegades dona la impressió que n'hi ha alguns que no accepten les decisions majoritàries i que el que volen es imposar a la majoria els desitjos de la minoria.

Tenen dues opcions: o aconsegueixen (o recuperen) la majoria o se'n deixen de posicions tan maximalistes i comencen a reconèixer una part de raó a la resta d'ideologies, per asseure-se a negociar solucions, ara sí de consens, als greus problemes que n'hi ha.